L'empatia, un regal que cal aprofitar

Dos aspectes que en la cultura occidental, fins fa relativament poc, no semblaven gaire propers i que en els darrers anys s’han anat acostant, fent gairebé impossible d’imaginar actualment un bon estat de salut físic sense la companyia d’una bona salut mental i a la inversa.

Les recomanacions per assolir i mantenir aquest benestar emocional són infinites, tot i això, sovint ens oblidem de les més simples i que tenim més a l’abast però que no pel fet de ser-ho cal deixar de cultivar. La empatia és la capacitat que tenim les persones de percebre, sintonitzar, connectar y comprendre les emocions i sentiments d’altres, tal i com descriuen Anna Forés i Eva Bach. Aquesta capacitat no és innata sinó que s’anirà adquirint al llarg de la vida, el qual ens obre les portes a pensar que caldrà posar-hi atenció si volem que es desenvolupi adequadament. 

A principis dels anys 90 es va descobrir que aquesta capacitat venia donada gràcies a unes neurones conegudes amb el nom de “neurones mirall”. Aquestes, captant les senyals emocionals no verbals de les altres persones amb les que ens relacionem, ens permeten reproduir els seus sentiments i accions  al observar-los, així com els nadons imiten la gesticulació dels seus pares.

Les relacions socials positives ens ajuden a assolir l’estat de benestar desitjat i això no bé donat tant sols pel fet de sentir-nos bé amb nosaltres mateixos al establir bons vincles amb els que ens envolten sinó que a més, al fer-ho, alliberem hormones i neurotransmissors tals com la oxitocina que ens faciliten arribar a aquest estat i mantenir una bona salut, física i mental.

Francesc Torralba descrivia que no és la quantitat de relacions el que dona sentit a les nostres vides, sinó la qualitat de vincles, la exquisidesa del tracte que som capaços de dispensar. Per assolir aquestes relacions i vincles de qualitat que ens dirigeixen cap al benestar emocional contem amb una gran ajuda: l’empatia. Caldrà ser conscients, però,  que aquesta ajuda s’haurà de treballar per aconseguir el seu correcte funcionament i per extreure’n el seu màxim potencial.

Etimològicament existeix una semblança entre empatia i simpatia tot i que aquestes dues no actuen en cap cas de forma similar. La simpatia significa sentir el mateix que l’altre i en el cas de no ser així, es tendeix a un sentiment de llàstima o pena vers l’altra persona. L’empatia, per contra, intenta aproximar-se al que l’altre sent sense deixar que les seves emocions es mesclin amb les pròpies i pretén comprendre els sentiments de l’altra persona tot i saber que aquests són diferents als d’un mateix.

Cal ser conscients que per ser empàtics no cal trobar solucions a tots els problemes que els que se’ns aproximen ens plantegen sinó que, sovint, n’hi ha prou d’escoltar silenciosa i respectuosament a la persona que s’obre a nosaltres i fer-li arribar que estem disponibles pel que necessiti evitant donar consells si no és que els sol·licita. D’aquesta manera la persona se sent recolzada tot i entendre que els nostres sentiments i emocions són unes altres.

Si som conscients d’aquests conceptes i els cuidem igual que cuidem el nostre cos al fer exercici, les nostres conductes socials milloraran i conseqüentment  les nostres relacions, fent-les més profundes i sinceres i aportant-nos així una pluja química de benestar emocional.  

 Alba Reguant Aubets

• Llicenciada en Veterinària per la Universitat Autònoma de Barcelona.
• Màster en Formació al Professorat per Educació Secundària a la Universitat Internacional de la Rioja.
• Curs de Coaching educatiu.
• En curs: Postgrau de Neuroeducació: Aprendre amb tot el nostre potencial a la Universitat de Barcelona – ICE.

De formació sóc Veterinària però apassionada de l’educació. Crec en una nova manera d’educar que fomenti l’autonomia de l’alumne, el seu desenvolupament personal i social i que acompanyi a les persones a aconseguir la millor versió de si mateixes.

Segueix-me a @alreguant