Cristina Gutiérrez Lestón a l'EMOCIONATOUR
Créixer amb valentia: La por ha augmentat vertiginosament en els infants i joves, i alhora, la valentia, una de les actituds més valuoses al llarg de la historia de la humanitat, ha disminuït en la mateixa proporció. Quina és la causa? Per què és important tenir valor? Avui dia s’educa als infants en la fortalesa i el coratge? Quines són les conseqüències de tot plegat? Amb reflexions reals de nens i joves que ens ajudaran a entendre com la sobreprotecció destrueix el coratge, i els trucs que els mestres i educadors podem utilitzar per convertir els nostres alumnes en algú valent.

És educadora i treballa amb nens i adolescents a la natura des de l'any 1.986.
L'any 2004 va començar a formar-se en educació emocional, coaching, PNL, comunicació positiva i lideratge amb el cavall a causa de les carències emocionals que es trobava en els seus alumnes. És directora de La Granja Escola de Sta Maria de Palautordera i de La Granja de Madrid, per on passen cada any 18.000 infants i 1.200 professors. És la creadora del Mètode La Granja, una metodologia educativa basada en l’educació emocional amb resultats demostrats científicament pel Grup de Recerca i Orientació Psicopedagògica (GROP) de la Universitat de Barcelona, conforme augmenten significativament les competències emocionals dels alumnes després del seu pas per La Granja.
Presidenta de la Fundació per a l'Educació que pretén fer conèixer l'educació emocional en el món educatiu. Autora del llibre "Créixer ama valentia" (Rosa dels Vents-Grijalbo), "Entrena'l per a la Vida" (Plataforma Editorial), "Palabras de Niño" (Plataforma Editorial), i de la col·lecció de contes per gestionar les emocions "Volar Alt" , "L'Hort de la vida", "Em cuido per poder-te cuidar", i de la col.lecció de contes “Sí, puc” (Editorial Salvatella), etc.
Crèixer amb valentia (2019) Rosa dels Vents.
"Soc valent i no ho sabia!", em va dir orgullós l'Eloi, de 7 anys, quan va descobrir fins a quin punt era capaç de fer un munt de coses tot sol, ja que fins en aquell moment les hi havien fet els seus pares. No s'havia imaginat mai que fos capaç de superar una por amb ajuda només de la seva valentia.»
Les emocions poden ser les nostres millors aliades, però també les nostres pitjors enemigues. Conquerir el territori de la por és, probablement, una de les principals missions dels pares.
Educar és una responsabilitat social perquè, algun dia, aquests nois i noies hauran de sortir al món per convertir-lo, si és possible, en un lloc millor. Però per fer-ho, els nostres fills i alumnes necessitaran valentia, fortalesa, confiança i seguretat. Els estem educant per tal que desenvolupin aquestes habilitats? Si els sobreprotegim, estem fent tot el contrari: augmentar les pors i la dependència i alimentar la baixa autoestima en l'adolescència.
Posar en pràctica l'educació emocional té la finalitat d’aconseguir que els nois i noies esdevinguin persones fortes i valentes per afrontar els reptes de la vida amb seguretat i autoestima. Només sabent qui són, què volen i cap a on van, podran BRILLAR en el futur.
Última publicació

Comentaris