01/09/2017

Coneixem-nos! _ Neurones i comunicació neural

Càpsula II

 

 

 

Què són les neurones? 


 

El teixit nerviós està format per dos tipus cel·lulars: les neurones i la neuròglia.

Les neurones són un tipus de cèl·lules del sistema nerviós que es troben connectades entre si de manera complexa, i que tenen la propietat de generar, propagar, codificar i conduir senyals mitjançant gradients electroquímics (electròlits1) a nivell de membrana axonal i de neurotransmissors2 a nivell de sinapsi i receptors. La seva principal característica és l'excitabilitat elèctrica de la seva membrana plasmàtica, que té per finalitat la conducció de l'impuls nerviós (en forma de potencial d'acció) entre elles o amb altres tipus cel·lulars - com ara les fibres musculars de la placa motora - a partir de la recepció prèvia d'un o més estímuls. Això fa possible que processin i transmetin informació.

 

Què és la mielina?


 

Certes neurones contenen una substància lipídica anomenada mielina en els seus axons. Aquesta substància és generada per les cèl·lules de Schwann, situades en els mateixos axons, que el van recobrint de mielina de manera que entre cada beina creada per una cèl·lula de Schwann queda un petit espai anomenat Node de Ranvier. Aquesta estructura permet que l’impuls elèctric es transmeti de forma més ràpida a través de l’axó.

 

Les neurones són cèl·lules altament diferenciades, la majoria de les neurones no es divideixen un cop aconseguida la seva maduresa, això no obstant, una minoria sí que ho fa. Presenten unes característiques morfològiques típiques que sustenten les seves funcions: un cos cel·lular o soma central, on es troben el nucli i el citoplasma cel·lular, una o diverses prolongacions curtes que reben estímuls i els transmeten en forma d’impulsos cap al soma cel·lular, anomenades dendrites, i una prolongació llarga, anomenada axó, que condueix els impulsos des del soma cap a una altra neurona o òrgan diana.

 

Els impulsos nerviosos es propaguen per les neurones en forma de petits corrents elèctrics, des de les dendrites fins a l'axó, passant pel cos neuronal. Per transmetre els impulsos nerviosos d'una neurona a una altra, aquestes estableixen connexions anomenades sinapsis3, en les quals s'alliberen unes molècules anomenades neurotransmissors. Tanmateix també existeixen sinapsis de tipus elèctric o immunològica.

 

 

Hi ha diferents tipus de neurones? Quins són?


 

Les neurones constitueixen el component central del cervell, la medul·la espinal dels vertebrats, el cordó nerviós central dels invertebrats, i els nervis perifèrics. Existeixen nombrosos tipus diferents de neurones:

  • Les neurones sensorials responen al tacte, so, llum i altres estímuls que tenen un efecte sobre els òrgans sensorials i envien senyals a la medul·la espinal i al cervell.
  • Les neurones motores reben senyals del cervell i la medul·la espinal i ocasionen contraccions musculars i tenen efecte sobre les glàndules.
  • Les interneurones connecten neurones a altres neurones del cervell i a la medul·la espinal.

 

Tota aquesta xarxa neuronal es troba sostinguda per un tipus de teixit especialitzat anomenat neuròglia, el qual s’encarrega a més del sosteniment de la xarxa neural, de la seva nutrició i manteniment de l’homeòstasi.

 

La neuròglia està formada per:

 

Al Sistema Nerviós Central:

  • Astròcits: són les cèl·lules glials més nombroses i conformen l’anomenada glia limitans, la frontera entre el SNC i la resta de l’organisme. Tenen funcions molt variades, entre elles, crear una xarxa de suport per a les neurones que actua com a barrera filtradora -barrera hematoencefàlica- entre la sang i la neurona, permetent el pas de nutrients -oxigen, vitamines i hormones- i evitant el pas de determinades substàncies potencialment tòxiques. Tanmateix, estan relacionades amb l’alliberament de factors de creixement neural.
  • Oligodendròcits: de menor mida que els astròcits, també formen part de la xarxa de suport de les neurones i són els encarregats de formar les beines de mielina -mielinització- dels axons a escala de SNC.
  • Micròglia: conformen el sistema immunitari del SNC, ja que tenen capacitat de fagocitar4 aquells elements nocius per al medi – virus, bactèries, substàncies de rebuig, etc.-.
  • Cèl·lules ependimàries: recobreixen els ventricles de l’encèfal i del conducte central de la medul·la espinal, formant una membrana limitant interna que recobreix el ventricle i una membrana limitant externa que recobreix la piamàter.

 

Al Sistema Nerviós Perifèric:

  • Cèl·lules de Schwann: acompanyen a les neurones durant el seu creixement i desenvolupament, ajudant a guiar el creixement dels axons que posteriorment recobriran de mielina.
  • Cèl·lules capsulars: són cèl·lules que envolten les neurones dels ganglis espinals, cranials i viscerals, formant una càpsula.
  • Cèl·lules de Müller: són exclusives de la capa nuclear interna de la retina.

 

 

 

 

1. Substància que conté ions lliures en la seva composició (ex: Ca2+, Na+, Cl-, K+, ...)

2. Biomolècula que permet la transmissió d’informació neurona - neurona, neurona - cèl·lula muscular o neurona - glàndula.

3. És un tipus d'unió especialitzada mitjançant la qual les neurones s'envien senyals entre elles i/o a les cèl·lules no neuronals com les musculars o secretores.

4. El terme fagocitosi prové del grec, i significa “el que menja”

Comentaris