06/08/2017

Coneixem-nos! _ El nostre sistema nerviós

Càpsula I

 

 

 

 Què és i quina funció té el Sistema Nerviós?


 

El sistema nerviós (SN) és una xarxa formada per cèl•lules especialitzades -neurones i neuròglia - que reben i transmeten informació a partir d’estímuls sensitius. La seva principal funció és captar i processar el més ràpid possible els senyals externs o interns  per aconseguir una interacció adequada amb l’ambient a partir del control sobre els diferents òrgans del nostre organisme.

 

 

Només tenim un Sistema Nerviós? 


Sí, podríem considerar-lo com un arbre, el qual el dividim en arrels, tronc, branques i fulles. Així doncs, malgrat que el SN és una unitat en sí mateix, per a simplificar el seu estudi anatòmic, es divideix en dues parts: el sistema nerviós central (SNC) i el sistema nerviós perifèric (SNP).

 

Què el forma?


Partint de la divisió mencionada al punt anterior, tant l’encèfal com la medul•la espinal (SNC) estan formats per neurones i les seves prolongacions, anomenades axons o fibres nervioses, i uns altres tipus de cèl•lules especialitzades anomenades cèl•lules de la glia que tenen funcions de suport i nutrició de les neurones. A nivell d’encèfal i de medul•la, les neurones formen les anomenades substància gris i substància blanca, que es corresponen a cossos neuronals i als seus axons, els quals estan recoberts de material lipídic  aportant aquest color blanquinós.

 

 

 

El SNP, està format principalment per axons o fibres nervioses de neurones que resideixen o s’estenen des del SNC cap a la resta de l’organisme. Tot i això, trobem algunes estructures compostes per cossos neuronals, anomenades ganglis nerviosos, situats a les arrels dorsals de la columna vertebral (ganglis espinals) i en ubicacions més o menys properes a diferents òrgans viscerals (ganglis vegetatius). En el SNP hi tribem una menor quantitat de neuròglia , de la que destaca principalment les cèl•lules de Schwann, encarregades de recobrir els axons amb mielina per tal de millorar la transmissió d’impulsos nerviosos.

 

 

Com es divideix?


 

Primera subdivisió: el Sistema Nerviós Central

El SNC, és la part del sistema nerviós constituït per l'encèfal i la medul•la espinal, elements situats al centre del nostre organisme i dels quals en sorgiran diferents ramificacions nervioses de forma simètrica que recorreran la resta de l’organisme, formant el SNP, del que parlarem en el proper punt.

 

 

Exteriorment, els SNC es troba recobert per tres meninges que li confereixen protecció; la duramàter, la meninge més externa, l’aracnoide la meninge intermèdia i finalment la piamàter, en contacte íntim amb l’encèfal. El líquid cefaloraquidi (LCR) envolta l’encèfal a l’espai subaracnoïdal, és a dir, entre l’aracnoide i la piamàter i circula pels ventricles encefàlics i el canal medul•lar. La seves funcions són, nodrir, protegir i sostenir el SNC.

 

Segona subdivisió: el Sistema Nerviós Periferic

 El SNP el formen dotze parells de nervis que sorgeixen de l’encèfal, i trenta-un parells de nervis de la medul•la espinal i les seves ramificacions, que s’estenen fins la perifèria del cos. El SNP es divideix en el SNP Somàtic (SNS)– part del sistema nerviós perifèric capaç de ser controlada pel mateix organisme a voluntat – i el SNP autònom (SNA) – que controla les funcions que realitzen els òrgans interns sense un control conscient per part de l'individu, enviant fibres a tres tipus de teixits: múscul cardíac, múscul llis o teixit glandular.

 

 

Tanmateix, el SNA es divideix en SNA Simpàtic i SNA Parasimpàtic, els quals s’encarreguen de controlar les funcions bàsiques de l'organisme que es duen a terme de manera involuntària, inconscient i automàtica, com la contracció del múscul llis visceral, la regulació del múscul cardíac, o l’estimulació o inhibició de la secreció glandular. Ambdós es troben en relativa homeòstasi , incrementant la seva activitat el SNA Simpàtic en situacions d’estrès o fugida i el SNA Parasimpàtic en situacions de descans i digestió.

Pel que fa a la recepció i transmissió de la informació sensorial, el SNP consta de nervis motors i sensitius juntament amb els seus ganglis. Com hem vist anteriorment, els cossos de les cèl•lules nervioses (somes) es troben en el SNC principalment, tant en el cervell com en la medul•la espinal, i les prolongacions cel•lulars d'aquestes cèl•lules, conegudes com a axons, s'estenen cap a la perifèria, les extremitats i la pell. Els axons, per tant, es consideren pertanyents al SNP. 

 

 

 

Els cossos cel•lulars dels nervis aferents  del SNP es troben en els ganglis dorsals. En resposta als estímuls, les neurones sensorials del sistema nerviós perifèric generen i propaguen senyals (senyals electroquímics i/o neurotransmissors) cap al SNC que els processa i n'envia nous de retorn als músculs i glàndules. 

 

 

A mode de resum


 

 

 

* El SNE pot ser considerat com un sistema independent del SNA. S'encarrega de controlar directament l'aparell digestiu.

 

 

 

Comentaris