05/09/2017

Coneixem-nos! _ El cervell Social

Càpsula VI

 

Els grups socials ajuden a les persones de diferents maneres, des de l’acompliment de necessitats socials i personals complexes fins a la pròpia supervivència com a individus.

La cognició social és un terme que es refereix a l’àmplia varietat de processos cognitius necessaris per a comprendre i interactuar amb els demés. El “cervell social” fa referència a la red de regions cerebrals que sustenta aquests processos.

La recerca dels últims anys ha identificat una xarxa de regions cerebrals implicades en la identitat social (Cikara and Van Bavel, 2014). Específicament, l’amígdala i el gir fusiforme són importants per entendre la significativitat psicològica dels grups socials (Van Bavel et al., 2008, 2011).

L’amígdala, tot i ser considerada una regió de processament d’amenaces, també forma part d’una xarxa de detecció d’una amplia gamma d’estímuls (Vuilleumier and Brosch, 2009Cunningham and Brosch, 2012). L’evidència suggereix que l’amígdala pot captar i dirigir l’atenció cap estímuls dignes de menció, especialment emocionals (Cunningham et al., 2008Anderson and Phelps, 2001Cunningham and Brosch, 2012).

El gir fusiforme és una altra regió clau en la percepció social. S’ha vist que està implicat en el reconeixement facial i en la categorització d’estímuls socials en front als no socials (Kanwisher et al., 1997Haxby et al., 2002Rhodes et al., 2004).

Degut a que com a individus valorem la pertinença a un grup, aquesta activa regions cerebrals involucrades amb sistemes de recompensa, com l’estriat ventral i el córtex orbitofrontal, que codifiquen i representen valors subjectius i que tendeixen a activar-se quan es percep que s’afavoreix als membres del grup (Kringelbach, 2005).

 

Canvis en el desenvolupament durant la infància


 

Per als nens i els infants, pertànyer a un grup els ajuda a entendre els diferents rols i categories del món social, ajudant-los a distingir entre amics i enemics (Hirschfeld, 1995Quinn et al., 2002Bar-Haim et al., 2006Kinzler et al., 2007Wynn, 2008Taylor et al., 2009Hamlin et al., 2013). A més, utilitzen els grups com a manera per a facilitar l’aprenentatge dels conceptes de tipus social, donant suport al fet que pertànyer a un grup permet als nens aprendre informació crucial per a desenvolupar-se socialment de manera ràpida (Baron and Dunham, 2015). A aquesta edat, ja assumeixen que els grups externs són més propensos a ser hostils i prenen consciència que els membres del grup suposen una font de suport (Kinzler and Spelke, 2011Hamlin et al., 2013). Per aquest motiu, els infants esperen que els membres del grup estiguin fàcilment disponibles per a proporcionar ajuda al grup i puguin mostrar una major vigilància cap a membres de fora del grup que puguin suposar una amenaça social.

 

Canvis en el desenvolupament  durant l’adolescència


 

Els adolescents, es centren més en els aspectes socials de la seva identitat que els nens o fins i tot que els adults, en alguns casos (Liebkind, 1983Hart et al., 1993Tarrant et al., 2001). Per exemple, els grups ajuden a establir la identitat social i personal dels adolescents, i aquests es basen més en les opinions dels demés quan creen les seves pròpies construccions. A més, la pertinença a un grup, ofereix suport social als adolescents, atorgant beneficis a la seva salut psicològica i fisiològica (Cacioppo and Cacioppo, 2014Holt-Lunstad et al., 2015).

Que la pertinença a grups sigui més important en aquesta franja d’edat, suggereix que la identitat grupal es troba subjecta a canvis psicològics i motivacionals al llarg del desenvolupament.

S’ha vist que l’adolescència en primats i humans està marcada per una reestructuració social que incrementa l’orientació envers els companys (Nelson et al., 2016). Es creu que aquesta reorientació social està influïda per alteracions en el desenvolupament cerebral (Blakemore and Mills, 2014). Concretament, les regions neurals implicades en el processament afectiu i el processament cognitiu (com l’amígdala, l’estriat ventral o el córtex orbitofrontal) mostren una major activació davant estímuls socials entre adolescents que entre infants o adults, suggerint que aquests adolescents són més sensibles  a estímuls socioemocionals (Monk et al., 2003; Nelson et al., 2005; Galvan et al., 2006; Hare et al., 2008).

Per altra banda, les regions neurals considerades part del cervell social que estan involucrades en la mentalització o la presa de perspectiva dels demés (com l’escorça prefrontal medial o la unió temporoparietal) mostren una major activació durant l’adolescència (Wang et al., 2006; Burnett et al., 2009; Blakemore, 2010; Gweon et al., 2011; van den Bos et al., 2011).

En conjunt, la investigació posa en relleu com els canvis de desenvolupament en les regions afectives i cognitives del cervell tenen un paper important en dirigir l’atenció dels adolescents cap a estímuls socials i augmentar la rellevància dels seus grups d’iguals.

 

 

Les àrees cerebrals implicades en els procesos socials


 

 

 

 

Bibliografia: 

 

  • Guassi Moreira, J. F., Van Bavel, J. J., & Telzer, E. H. (2017). The Neural Development of “Us and Them”.Social Cognitive and Affective Neuroscience, 12(2), 184–196. http://doi.org/10.1093/scan/nsw134
  • Burnett, S., et al. (2010). The social brain in adolescence: Evidence from functional magnetic resonance imaging and behavioural studies. Biobehav. Rev. doi:10.1016/j.neubiorev.2010.10.011

Comentaris