Coneixem-nos! _ Com es forma el nostre cervell

01/09/2017

Càpsula III

 

 

 

Com es forma el nostre cervell?


 

 

A l’inici del desenvolupament, tots els embrions dels vertebrats estan formats per tres capes o làmines cel·lulars que provenen de l’evolució de l’embrió a partir de la fecundació i de les quals en derivaran tots els teixits orgànics.

Aquestes capes reben el noms de:

  • Ectoderma: és la capa més superficial, de la que en derivarà l’epidermis, el teixit nerviós i algunes àrees de teixit conjuntiu i esquelètic de la zona craniana.
  • Endoderma: és la capa més profunda, la qual donarà lloc al revestiment intern dels aparells digestiu, respiratori i als òrgans associats a la digestió.
  • Mesoderma: situat entremig de les dues anteriors, el mesoderma donarà lloc als teixits muscular i esquelètic, a una part del sistema urogenital i al cor i als vasos sanguinis.

Tanmateix, l’evolució de la majoria d’òrgans del nostre cos no és exclusiva  d’una capa cel·lular en concret, i depèn de la participació de més d’una d’elles.

El procés que segueix el sistema nerviós, s’inicia amb la fase de neurulació 1, la qual consta de diferents fases fins acabar amb la formació del tub neural.

Aquest procés, s’inicia amb un engruiximent de l’ectoderma al llarg de la seva línia mitja, formant la placa neural, més ampla en el sentit cranial de l’embrió. Posteriorment, els laterals d’aquesta (plecs neurals) placa s’elevaran, formant al centre un petit solc, el solc neural, que formarà el canal neural per acabar tancant-se a partir de la seva línia mitja cap endavant i cap a enrere, formant el tub neural 2.

 

 

Les cèl·lules que es troben als marges laterals de la placa neural, no queden incorporades al tub neural, sinó que formen una tira de cèl·lules entre el tub neural i l’ectoderma anomenada cresta neural, la qual donarà lloc al SNP.

En aquest moment, ja es comencen a diferenciar els diferents tipus de neurones i de neuròglia, a partir d’unes cèl·lules precursores anomenades neuroblasts i espongioblasts respectivament. Les cèl·lules de la glia radial, serviran de guia per a la migració de les cèl·lules neuronals des del seu lloc d’origen fins la seva capa encefàlica definitiva.

 

 

On s’inicia la formació del cervell?


La formació del cervell s’inicia a la zona del capdavant del tub neural, i comença amb la formació de tres expansions o vesícules anomenades: prosencèfal, mesencèfal i rombencèfal. (Figura)

 

 

 

Del prosencèfal en sorgeixen dues vesícules noves, que donaran lloc al telencèfal i al diencèfal. De les vesícules del telencèfal es formaran els dos hemisferis cerebrals, que cobriran al diencèfal i al mesencèfal.

Del diencèfal en derivaran estructures com el tàlem, l’hipotàlem i la part neural de la hipòfisi 3.

Per altra banda, el rombencèfal es divideix en metencèfal -del qual en derivaran dorsalment el cerebel i la protuberància o pont de l’encèfal ventralment- i el mielencèfal o bulb raquidi.

El creixement desigual d’aquestes regions fomenta que l’encèfal comenci a encorbar-se ventralment. La forma definitiva requereix del creixement i expansió de l’escorça cerebral4

 

 

 

 

 

A mode de resum


 

 

 

El telencefal i el mesencefal en el cervell adult


 

 

 

El sistema límbic


 

 

 

 

Principals estructures cerebrals implicades en el procés d'aprenentatge


 

 

 

 

 

 

Divisió cerebral en lóbuls principals


 

 

 

 

 

 

 

1.  https://www.youtube.com/watch?v=h5QC3a99NGE

2. https://www.youtube.com/watch?v=IqTk5VaQhJ8

3. La hipòfisi consta de tres parts, l’adenohipòfisi o hipòfisi anterior, que segrega hormones i procedeix embriològicament d’un esboç faringi, la hipòfisi mitjana, que produeix dos polipèptids (melanotropines o hormones estimulants dels melanòcits) i la neurohipòfisi o hipòfisi posterior, que procedeix del diencèfal i actua com a magatzem d’hormones.

4. https://www.youtube.com/watch?v=XdN9i_ZWGho

 

 

Bibliografia


 

Neuroanatomia funcional:

  • S. Snell. (2014). Neuroanatomía Clínica. Barcelona, España. Wolters Kluwer.
  • R. Crossman, D. Neary. Meuroanatomía. (2015). Texto y atlas en color. Barcelona, España. Elsevier.